Poesía III

Somnis de futur i fades

---

No sé què dir-te,

no sé què explicar-te,

m'escriuràs mil vegades,

parlant dels teus somnis de futur,

mentre que jo només somio amb fades,

perquè jo tinc un cor pur

i tu tens una ment privilegiada.

Jo me'n vaig anar

i tu et vas quedar.

Ara tu no ets aquí,

i jo no és allà.

Estic sola seguint el camí,

encara que no vull seguir caminant,

vull donar la volta i no tornar,

perquè estic tancada entre paret i paret

i abans sempre era amb tots al carrer.

Allí vull tornar a viure,

i que a la meva casa tornis a vindre,

encara que aquí puc aprendre,

allí amb tots puc riure.

Alba Díaz Bazán